Quan des del cim del Montgròs ens delectem amb les vistes que s’obren a ponent, de seguida se’ns presenta l’arrogant vessant est del Cilindre, no obstant les mirades més enfiladisses tampoc poden perdre detall del suculent mantell petri de la cara est de la Miranda del Cilindre. I es per aquest pany per on s’enfila…
Totalment equipada esdevé una bona opció per passar un matí al sol sense preocupacions. Amb poc compromís, només caldrà que ens decidim pel següent cantell sempre a mà, per seguir progressant per aquest curiós amuntegament de plecs calcaris que formen el Serrat del Poll. La via es fa ràpid i la podem combinar fàcilment amb…
Malgrat l’inevitable discontinuïtat de la paret, la del Xavi pot presumir de ser una de les rutes més mantingudes en V+ del sector, amb un darrer llarg de traca i mocador. Llarga i variada hi trobarem alguna tirada cutre altrament indefugible sabent on som. Un joc de friends serà suficient per afrontar aquesta ascensió, recomanable…
A Santa Anna si respira tranquil·litat. Una mica lluny de tot arreu i amb unes parets d’alçades més aviat modestes no esdevé un objectiu prioritari, tenint relativament a prop propostes de molta més entitat. No obstant això una visita al lloc sorprèn a les ànimes més enfiladisses àvides de nous llocs i rocam de qualitat….
La Paret del Pont esdevé un bon recurs per quan vulguem una matinal a l’ombra. Amb una aproximació relativament curta, un bon grapat d’itineraris i el típic rocam del vessant sud, es pot combinar més d’una via abans que comenci a tocar-hi el sol. La Crispín és la darrera via abans d’arribar al característic diedre…
Si s’accepta la idiosincràsia del rocam de la cara nord monterratina la Desideratum esdevé una agradable sorpresa. Un itinerari molt més engrescador d’escalar del que pugui semblar a priori, amb unes plaques aprofitades intel·ligentment que menen a una interessant xemeneia, amb un tram final d’Ae de ben segur escalable en lliure. L’orientació nord-oest assegura ombra…
A l’esquerra de l’escut central de la Paret de Sant Jeroni trobem l’Esperó Panxing, un itinerari prou interessant que permet recórrer aquesta banda tant poc transitada. La via és força variada, amb placa, xemeneia i una mica d’artificial. Hi destaca la quarta tirada per aèria i la tercera per ser la més compromesa. La trobarem…
És curiós veure com a algunes vies hi ha cua mentre d’altres pràcticament no es repeteixen només per un vector: la quantitat d’assegurances. És igual que siguin més boniques, més lògiques o que la roca sigui millor, el personal prefereix les expansions lluentes abans que trobar-se desemparat al vell mig de la paret sense saber…
Diables aclapara, potser per la geometria d’una geologia d’equilibris impossibles, potser pels desafiants extraploms de tonalitats ataronjades o per l’estranya sensació de calma que envaeix quan et trobes penjat al vell mig de la paret. Sigui com sigui petjar el cim del Serrat de les Onze després d’escalar qualsevol de les vies que hi menen…
L‘Alta Tensión és una interessant proposta per acabar d’arrodonir una jornada d’escalada a la zona del Càmping. Totalment equipada, aprofita amb avarícia les possibilitats del pany de paret per on s’enfila. Una primera tirada per un diedre ens mena sota un gran sostre on tocarà fer un fotogènic flanqueig amb el Monestir de teló de…
La Pérez-Vergés no conta amb el pedigrí de les grans vies del vessant nord, no obstant és un itinerari de gran bellesa, on podrem gaudir de la típica escalada montserratina on el gest marca la diferència; només la superació de la berruga es fa en artificial (7b+ en lliure diuen). Totalment assegurada i encarada al…
Entre tot el guirigall de vies de la Granota hi trobem aquesta petita perla. Poc repetida, amaga algun passatge força engrescador, sobretot a la part superior, quan amb dos intel·ligents flanquejos sobre el buit ens plantem al cim de l’agulla. Totalment equipada, només necessitarem cintes per poder gaudir del bon rocam que aprofita àvidament la…
La Shar-Strep es troba banda nord est de l’agulla. Es tracta d’una via de dos tirades completament equipada amb parabolts. Amb un primer llarg prou interessant esdevé una opció més per conèixer el cim de l’Agulla o per completar la jornada si ens trobem per la zona. Per repetir-la només caldran les cintes exprés. Aproximació:…
L‘Agulla Manolito García es troba a la part alta de la banda de ponent de la Canal Ampla, encabida discretament entre l’Ou de Colom i la Torta; potser per aquest motiu passa desapercebuda a les mirades neòfites. El cert és però, que el vessant est té prou entitat com per esdevenir objectiu de l’escalador àvid…
Agulles es caracteritza, entre altres coses per les seves Arestes Brucs. Vies totes elles encarades al sud, aprofitant a la perfecció la morfologia del monòlits de la regió normalment més amables a la banda de migjorn. La majoria d’aquestes vies foren obertes a finals dels anys 50 per Joan Cerdà, acompanyat molts cops per en …
Actualització 20-9-2015. La via actualment es troba desequipada Recuperem aquesta sensacional ascensió, exponent d’una manera d’escalar a Gorros que lentament a estat fagocitada per les transitades fileres d’expansions que de manera inexorable han entapissat les quatre bandes de la Gorra. La Lobe-Serrano no te res a veure amb la resta de vies que trobem actualment…
Malgrat discórrer per un pany no gaire atractiu la Bajo el Signo de Capricornio encerta el millor recorregut. Hi destaquen les tirades tercera i cinquena, dos llargs de placa sobre roca excel·lent. Ideal per una matinal quan cerquem ombra. Aproximació: Deixarem el vehicle a l’aparcament inferior de la Vinya Nova. Des d’allí prenem un camí…
Actualització 31-7-2015. La via actualment es troba desequipada La Jordi Ferret és de les darreres vies que s’han obert a la saturada Gorra Frígia. Enganxada a la popular Stromberg esdevé una còpia d’aquesta sense tant ferro, malgrat estigui completament equipada. Repetint la via un es pregunta si calen aquests tipus d’itineraris. Massa aprop de la…
Bona via, aprofita un rocam de primera per traçar-hi una itinerari agraït, generosament equipat. Ràpida de fer, només ens caldrà un grapat de cintes per repetir-la. Si us animeu penseu en alguna altra per acabar d’aprofitar la caminada. Ombra fins a migdia. Aproximació: Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop…
El Queixal és una discreta roca encarada a l’oest que tanca la Canal Ampla pel capdamunt. A la dècada dels quaranta s’hi enfilaren per primer cop els germans Estorachs pel vessant nord, un muret d’una quinzena de metres, obrint la via Normal. Per contra, l’interessant vessant sud-oest, es un llaminer mantell conglomerat de bona qualitat….
Vet aquí un de tants casos de vies que van canviant de tarannà amb el pas de les cordades. Ve a tomb transcriure unes línies del “Roques, Parets i Agulles” dedicat als Frares Encantats:
Com les altres vies d’aquesta banda del Serrat dels Monjos, l’Alba Oi? és una proposta irregular, amb alguna tirada interessant i una discontinuïtat inevitable. Amb bona roca, i quan no, sanejada a consciència, permet fer metres al sol i gaudir d’un agradable dia d’escalada sempre que no busquem ambient de paret. Aproximació: Deixem el vehicle…
D‘una lògica aclaparadora la Privilegi fou la segona via oberta al Serrat dels Monjos. La seva geometria fissurada demana a crits ser escalada i quan ens hi posem no decepciona. Un cop superat el peatge inicial, les fissures a equipar es succeïxen agraïdes fins el gran sostre que domina barrant el pas. És aleshores quan…
Escalada discreta i agradable, la Desig de Sol ressegueix l’Aresta sud de l’Agulla de cap a peus. Totalment equipada només haurem de menester un grapat de cintes, els estreps i ganes de passejar per torrar-nos al sol.
Vist des del sud el Serrat de l’Albarda es presenta com una gran proa pètria que s’eleva arrogant per damunt el Clot de la Sajolida. El seu rocam és en general excel·lent i les vies que alberga d’una bellesa indiscutible. Al Vessant est del Serrat hi trobem l’Agulla del Mail, una gran llastra adossada que…
Malgrat la seva modèstia les Agulles de Camarasa amaguen línies sorprenents. La Directa al Sabardó n’és un bon exemple. Pràcticament desequipada, ressegueix una fissura al primer llarg d’una lògica aclaparadora on toca escalar, motiu més que suficient per atansar-nos-hi.
A l’esquerra de la clàssica Torras-Nubiola trobem aquest modest itinerari que aprofita hàbilment el bon rocam d’aquesta banda de la gran llastra de Sant Jeroni. Una primera tirada en placa engrescadora sobre roca de qualitat, mantinguda i perfectament equipada són motiu suficient per tenir-la en compte. Ideal per arrodonir la jornada.
Caiguda en l’oblid, la Pirenaic és un itinerari de bellesa clàssica, quatre tirades del tot diferents menen al cim d’un dels monòlits estrella de les Gorres: la Magdalena Superior. L’escalada és sorprenent, sobre roca boníssima, on tocarà escalar i protegir-nos amb traça, sobretot al primer i al darrer llarg. La segona tirada és un elegant…